Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
L’amnistia fiscal del Govern espanyol és declarada inconstitucional
El Tribunal Constitucional dona la raó al PSOE i declara inconstitucional l’amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP al març del 2012 El recurs presentat pels socialistes considerava que el decret llei beneficiava els defraudadors, els quals podien regularitzar la seva situació fiscal pagant el 10% del valor dels béns aflorats per a rendes superiors a 100000 euros, mentre que els contribuents complidors en paguen el 43 % Entre d’altres, es van acollir a la llei membres de la família Pujol, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, alts càrrecs del PP investigats en el "cas Púnica" i l…
Institut de Cultura de Barcelona
Organisme autònom creat el 1996 per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.
Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni historicoartístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre En la junta de govern de l’Institut hi tenen representació tots els grups municipalsEl seu primer director fou Ferran Mascarell El 2006 es constituí com a Entitat Pública Empresarial Local EPEL, modalitat…
Rohan
Família noble de Bretanya, sorgida al s XII.
Fins al s XVI posseí el vescomtat de Rohan i en destacaren Joan I 1352-96, que n'augmentà el poder, i Joan II 1462-1516, el qual es casà amb Maria de Bretanya, filla menor del duc bretó Francesc II En morir llur fill Jacob 1527, el títol i els béns de la família passaren a la branca menor dels Gié, que abraçà el protestantisme i assolí la dignitat ducal Sobresortí el duc Henri Rohan , líder dels hugonots francesos El gendre d’aquest, Henri, esdevingué duc de Rohan-Chabot 1648 Dividit el llinatge en diverses branques, el príncep i cardenal Louis René Édouard Rohan pertangué a la…
Sant Pere de Millà (Àger)
Art romànic
El lloc de Millà apareix esmentat per primera vegada el 1066, en el document de distribució dels béns de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon L’església parroquial de Sant Pere de Millà es trobava subjecta a l’abadia de Sant Pere d’Àger, tal com es consigna en les butlles d’Alexandre III del 1162 i 1179 Notícies posteriors confirmen aquesta vinculació, que s’allargà fins al segle XIX L’església fou molt ampliada al segle XVIII, quan de ben segur es reaprofitaren els carreus ben escairats de la primitiva església Al seu costat es conserva el vell…
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Història
Militar
Oïdor militar de la generalitat (1690).
Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la ciutat 1714 li…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1031-53).
De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…
Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So
Història
Vescomte d’Évol.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…
Jaspert de Castellnou
Història
Darrer vescomte de Castellnou (1284-1321).
El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336
Knut Wicksell
Economia
Economista suec, teòric del marginalisme.
També tingué activitats polítiques i socials, sempre amb una actitud radical Defensà la llibertat d’expressió, l’ampliació del sufragi, els drets de les dones i la limitació de naixements, així com una distribució més justa de la riquesa i la renda Coneixedor dels clàssics i dels primers marginalistes, es lliurà a la ciència econòmica el darrer decenni del s XIX La primera aportació important fou Über Wert, Kapital und Rente ‘Sobre valor, capital i renda’, 1893, seguida d’un treball capdavanter de teoria monetària, Geldzins und Güterpreise ‘Interès monetari i preus de béns de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina