Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Napoleone Moriani
Música
Tenor italià.
Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…
Evelyn Lear
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a la Juilliard School de Nova York i a Berlín El 1959 debutà a la Deutsche Oper d’aquesta ciutat alemanya i el 1961 hi estrenà Alkmene , de G Klebe El 1962 actuà a l’Òpera de Roma amb el paper titular de Lulu , amb el qual es consagrà Al Covent Garden de Londres interpretà la Donna Anna de Don Giovanni el 1965, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York amb Mourning Becomes Electra Estrenà diverses òperes de compositors contemporanis, com Kirschgarten , de R Kelterborn, presentada a Zuric el 1984 El 1985 interpretà una aplaudida Mariscala El cavaller de…
seguidilla
Música
Cançó i dansa popular espanyola.
Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles teatrals com la…
quadrilla
Música
Dansa francesa, popular als segles XVIII i XIX, per a quatre o més parelles collocades davant per davant o formant un quadrat.
Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J Lambert i E…
Madrigalistes de Praga
Música
Conjunt vocal txec fundat el 1956.
Ha tingut com a directors, entre d’altres, Miroslav Venhoda 1956-81, Svatopluk Janys 1981-87 i Pavel Baxa, que assumí la direcció de la formació el 1987 Des del 1977, formen part del conjunt de cambra de la Filharmònica Txeca Inicialment, la formació estigué integrada per un conjunt de vuit cantaires i, ocasionalment, per instrumentistes El seu repertori abraça des de la música antiga especialment la corresponent als segles XV-XVII fins a composicions contemporànies Han estrenat, entre d’altres, peces de compositors d’origen o nacionalitat txeca com P Borkovec, J Rychlík, L…
Cor de València
Música
Cor titular del Palau de la Música de València creat per iniciativa de la Generalitat Valenciana.
Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses ciutats de l’…
James Henry Mapleson
Música
Productor i empresari anglès.
Estudià a la Royal Academy of Music i fou violinista de la Royal Italian Opera en 1848-49 Home de múltiples interessos, al principi dels anys cinquanta del 1800 viatjà a Itàlia i estudià cant a Milà Debutà a Verona el 1854 amb el nom artístic d’Enrico Mariani Altra vegada a Londres, i després d’un rotund fracàs en la seva aparició durant una representació de Masaniello , decidí dedicar-se exclusivament a tasques empresarials Així, el 1861 produí al Lyceum Theatre l’òpera de G Verdi Un ballo in maschera , amb gran èxit de públic Al llarg dels anys assumí la direcció de diversos teatres el…
Heinrich Friedrich Ludwig Rellstab
Música
Crític musical i poeta alemany, fill del compositor, musicòleg i editor Johann Carl Friedrich Rellstab.
Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons del cicle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina