Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
Ādi-granth
Escriptures sagrades del sikhisme
.
Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs
època de Gilbert
Geologia
Divisió geocronològica basada en el paleomagnetisme.
Comprèn el lapse entre 5,3 i 3,4 Ma És la quarta època magnetostratigràfica, de polaritat inversa, comptada a partir d’ara succeeix l’època V i és anterior a la de Gauss, ambdues de polaritat normal Conté els esdeveniments de Cochit 3,7 Ma i de Nunivak 4,25 a 4,05 Ma, ambdós de polaritat normal
Diplomatari de l’Orient Català
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia
Constitucions Apostòliques
Recull de prescripcions canòniques, litúrgiques i morals d’origen pretesament apostòlic.
Comprèn vuit llibres els sis primers segueixen la Didascàlia s III, el setè glossa la Didakhé s I i el vuitè és una refosa de la Tradició d’Hipòlit Es clou amb els Cànons Apostòlics, obra del mateix compilador Fou elaborada probablement a Síria a la fi del s IV, i es conserva en text original grec
coníferes
Bosc de coníferes de la taigà
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
petrologia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia les roques.
Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements
sifonàpters
sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
telosporidis
Cicle de Plasmodium falciparum (segons Minchin): A, esquizogònia (I-IV- trofozoïts en el glòbul vermell; 6-9, esquizont en divisió; 10, merozoït; VIIa i VIIb, microgametòcits i macrogametòcits; VIIa-Xa, formació de microgàmetes; XI, fecundació; XII-XIV, zigot); C, esporogòmia (XIV zigot; XV-XVIII, esporocist amb formació d’esporozoïts)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’esporozous integrada per individus amb un cicle previ àgam (esquizogònia), que presenten alternança de generacions, llevat d’algunes gregarines, de manera que l’esquizogònia alterna amb l’esporogònia.
Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines Representants més importants de la subclasse dels telosporidis ordre dels coccidis subordre dels adelèids Haemogregarina stepanovi subordre dels eimèrids Eimeria sp subordre dels hemosporídids Plasmodium vivax Plasmodium malariae Babesia sp ordre de les gregarines subordre de les esquizogregarines Ophryocistis sp subordre de les eugregarines Gregarina sp Monocystis sp