Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Benito Juárez García
Història
Política
Polític mexicà, d’origen indi.
Governador d’Oaxaca 1847-52, del 1853 al 1855 romangué exiliat a l’Havana Liberal, inspirà com a vicepresident la constitució del 1857 President 1860, després d’una guerra civil, la seva política anticlerical i la decisió de suspendre el pagament del deute exterior proporcionaren a França, Anglaterra i Espanya el pretext per a una intervenció armada 1861 Les forces angleses i espanyoles aquestes manades pel general Prim signaren l’acord de Soledad 1862 i reembarcaren Els francesos ocuparen la ciutat de Mèxic 1863 i imposaren per la força l’emperador Maximilià Juárez es refugià a Paso del…
Francesc Isgleas

Miting de la CNT a l’Olimpia de Barcelona (21-07-1937). D’esquerra a dreta Isgleas, Liarte, Federica Montseny i Cortes
© Fototeca.cat
Història
Política
Economia
Anarcosindicalista.
Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…
Henri Grégoire
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació i la…
talla
Música
En els tubs de l’orgue, relació entre la llargada i el diàmetre o amplada.
Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…
Antoni Bages
Història
Militar
Militar liberal.
Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar…
Bahames 2013
Estat
La celebració del 40è aniversari de la independència va ser motiu per a fer balanç sobre l’evolució del país durant aquests anys També el primer ministre, Perry Christie, que l’any anterior va guanyar les eleccions amb el Progressive Liberal Party PLP, va aprofitar l’avinentesa per a promoure un gran debat nacional sobre la necessitat de reformar la Constitució, que va tenir, entre altres temes polèmics, el manteniment de la vinculació amb la monarquia britànica i l’eliminació de les limitacions per a obtenir la ciutadania als fills de les dones casades amb un estranger Quant a l’àmbit…
República del Congo 2013
Estat
El debat sobre la reforma de la Constitució, per permetre que el president Denis Sassou Nguesso es pugui presentar a un tercer mandat el 2016, va capitalitzar l’agenda política del país Defensen la proposta del canvi en la Carta Magna del 2002 el Partit Congolès del Treball PCT i les formacions aliades, que dominen el Parlament amb 117 escons dels 136 que té El seus seguidors consideren Nguesso, en el poder des del 1997, indispensable per a mantenir l’estabilitat política i el creixement, de més del 5% els darrers anys, gràcies a les exportacions de petroli, minerals i fusta i l’arribada d’…
Futbol Sala Femení Castelldefels

Partit del Futbol Sala Femení Castelldefels
Pablo Batalla
Futbol sala
Club de futbol sala femení de Castelldefels.
Fundat l’any 1987, fou un dels clubs pioners del futbol sala femení català Un any després de la seva constitució s’inscrigué a les competicions de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol, i des de llavors ha jugat sempre a la màxima categoria Guanyà en cinc ocasions la Copa de Catalunya, les dues últimes en el nou format 1990, 1991, 1992, 2006, 2008, una Supercopa Catalana 1992 i diverses lligues catalanes de divisió d’honor El primer equip jugà a la divisió d’honor estatal les temporades 2006-07 i 2009-10, i a la divisió de plata diverses temporades més La…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina