Resultats de la cerca
Es mostren 1956 resultats
música de la República de Sud-àfrica
Música
Música desenvolupada a la República de Sud-àfrica.
Tot i que la denominació de República de Sud-àfrica data oficialment de l’any 1961, l’estat sud-africà fou creat, amb el nom d’Unió Sud-africana, el 1910 Música culta El 1652 els holandesos fundaren una colònia a l’extrem sud del continent africà, i hi portaren la seva música, tant popular com culta El 1737 es construí el primer orgue, a Ciutat del Cap El primer concert públic hi tingué lloc el 1794, i el 1801 hi nasqué el Teatre Africà L’ensenyament musical acadèmic es posà en marxa durant el segle XIX En un primer moment la formació musical quedava integrada dins el pla d’estudis de les…
microelectrònica
Electrònica i informàtica
Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat sobre una plaqueta o substrat gràcies als principis de la integració
.
La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Casa forta de les Conclues o de la Portaclusa (Áger)
Art romànic
Situació Façana meridional, amb la porta coronada per un arc de mig punt ECSA - F Fité Casa forta situada al cim d’un turó, en un cingle damunt la Noguera Ribagorçana actualment hi ha l’embassament de Canelles, davant del congost de les Conclues Mapa 32-12289 Situació 31TCG063545 Des de Corçà o poc abans d’arribar-hi, cal agafar un camí que porta, en direcció SW, cap a la partida de les Tinyoses i cap al barranc Gros i la Noguera Ribagorçana El darrer tros, per a pujar fins a la casa forta, situada a uns 3, 5 km de Corçà, hem de tirar pel dret, ja que el camí de bast es troba molt esborrat…
Mare de Déu de la Pertusa (Áger)
Art romànic
Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la monografia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina