Resultats de la cerca

Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l’any de l’expulsió l’orde decretada per Carles III l’abril de 1767, i marxà a Ferrara fins al 1773 Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus  Bernat Garcia i Manuel Lassala , tragèdies i drames de tema històric com  Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic com Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encan  1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en…

Conegut com Paco Gibert, fou un dels pioners en la pràctica del waterpolo a Catalunya sorgit del Club Natació Barcelona CNB Guanyà dos Campionats d’Espanya 1920, 1921 i quatre de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 També participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924 Fomentà l’esport infantil amb la creació de la primera escola de natació i waterpolo del CNB 1925 Fou vicepresident del club 1920-27 i un dels promotors de la construcció de la piscina municipal de Montjuïc, la primera de dimensions olímpiques a l’Estat També presidí la Federació Catalana de Natació 1927-29 Entrenà l’…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…

Constitucions, capítols, y actes de cort , Barcelona, 1702 BC Felip V es va afanyar a convocar a cort un cop arribà a Barcelona perquè necessitava el favor dels catalans per a enfrontar-se amb la guerra que preparaven els aliats Narcís Feliu de la Penya, austriacista destacat, qualificava aquella cort, en els seus Anales de Cataluña 1709, de molt positiva La reunió de la Cort de Barcelona ja va ser important pel fet de la mateixa celebració, després de més de cent anys sense cap legislatura, de manera que es demostrava que la institució no estava morta i que els mecanismes funcionaven amb…

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Fou installada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria El 1955 fou traslladada a unes noves installacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Palleres Disposa de bons tallers de torneria, electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc En tenen cura les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül

Fins a la darreria dels anys seixanta s’ocupà de la restauració i promoció del patrimoni artístic i cultural dels Ports de Morella, a més d’organitzar conferències i cursos d’estiu a la capital dels Ports

Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà  Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…

L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del…