Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
barrilet
Zoologia
Gènere d’ urocordats
, de la classe dels taliacis i de la subclasse dels doliòlids, d’uns 5 a 10 mm, amb el cos ovoide i envoltat per una sèrie d’anells musculars paral·lels.
Els barrilets habiten entre el plàncton superficial durant els mesos d’hivern, i en profunditat, a més de 200 m, a l’estiu Llur desenvolupament és complex i poc conegut presenten una alternació de generacions entre formes sexuades i asexuades Les espècies D mülleri i D denticulatum són mediterrànies, i D resistible i D gegenbauri , atlàntiques
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
catolicisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts aquells moviments del catolicisme del s XIX que intentaven de conciliar l’Església catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament
Marí Benejam i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Des de set anys residí a Barcelona La seva activitat com a creador d’historietes illustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises , testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO , on desenvolupà la major part de la seva tasca professional
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània
paleoicne
Paleontologia
Empremta deixada a la roca per un organisme antic.
Hom les classifica per la forma clots discontinus, ratlles o cintes, relleus, allargats o no, galeries, formes simètriques o asimètriques, ornamentades o no, per la situació en l’estrat interior, exterior, inferior, superior, amb major o menor relleu, etc i pel comportament que representen paleoicnes de repòs, de marxa, de pasturatge, de menjadors de fang, d’habitació, de fugida
carbassera vinatera

Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina