Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Veciana

Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la comarca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant…
Funció i activitat de l’intestí prim
Fisiologia humana
Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí…
la Foia
Gran casa del municipi de la Font d’en Carròs (Safor), vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.
Les seves terres són regades per la séquia de la Foia
estereospòndils
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels estegocèfals, de crani molt gros, ossi i cartilaginós, de paladar amb obertures i de cintures i potes petites i dèbils.
Visqueren en el Triàsic, en ambients totalment aquàtics, a causa de la poca resistència de llurs extremitats El representant més conegut és Boettneria , propi de l’Amèrica del Nord
lèmming

Lèmming (Lemmus lemmus)
kgleditsch (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit.
L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment
lòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels lofiformes, que tenen el cap gros, pla i tan llarg com el cos però més ample, que comprèn el rap.
corb marí emplomallat

Corb marí emplomallat
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita, que ateny uns 75 cm.
El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
cucut reial

Cucut reial
© Carmelo López Abad
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, una mica més gros que el cucut comú, caracteritzat per la presència d’un plomall erèctil.
És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú
Sant Nazari de la Garriga (Oristà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina