Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Pierre Bonnassie
Historiografia
Historiador medievalista francès.
Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien…
Charles Nodier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
Michel Leiris
Etnologia
Literatura francesa
Escriptor i etnòleg francès.
Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le ruban au …
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon i Le Coq Catalan
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le…
Pierre Boulle
Literatura francesa
Escriptor francès.
Enginyer, treballà a Àsia 1936-44 i es donà a conèixer com a novellista d’ambients exòtics Le sortilège malais 1951, Le pont de la rivière Kwaï 1952, portada al cinema el 1957 per D Lean, Les oreilles de la jungle 1972 i altres En el vessant fantàstic, obtingué gran èxit amb La planète des singes 1963, també filmada, per FJ Schaffner el 1967 Altres obres són Contes de l’absurde 1953, E = mc 2 1957, Les vertus de l’enfer 1974, Les coulisses du ciel 1979 i L’énergie du désespoir 1980 L’illon 1990 és de caràcter autobiogràfic
Valentino Fioravanti
Música
Compositor italià.
Després d’haver estudiat a Nàpols debutà com a compositor d’òpera el 1784 amb L’avventura di Bertoldino Esdevingué ràpidament un dels més prestigiosos compositors del gènere buffo Per exemple, a l’òpera Le cantatrice villane 1798, l’humor té molt a veure amb el joc intelligent i els estils musicals del seu temps, parodiant no sols l' opera seria , sinó també el món de la pedagogia del cant Les seves gairebé vuitanta òperes inclouen també algunes opera seria , les quals, a diferència d’alguna de les còmiques especialment Le cantatrice villane , han quedat en l’oblit
Fígaro
Personatge literari.
És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini…
Louis Claude de Saint-Martin
Filosofia
Filòsof francès.
De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina