Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
Cataló
Història
Castell imaginari situat, bé a Gascunya, bé a Guiena, del qual hauria sortit el llegendari Otger Cataló
per a la conquesta del territori que hauria d’ésser anomenat, per aquest fet, Catalunya
.
El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica
Editorial Herder
Empresa fundada a Barcelona el 1943 per Anton Valtl (es convertí en societat anònima el 1961).
És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia fundada el 1801, però amb plans editorials autònoms Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
garbellador | garbelladora
Oficis manuals
Persona que garbella, especialment el blat.
Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners
fulguració solar
Astronomia
Augment notable de la lluminositat de la superfície solar que es produeix en regions d’àrea reduïda durant un temps generalment breu.
Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents
Mafalda

Mafalda
Personatge de còmic creat el 1962 per l’argentí Quino.
A partir del 1964 aparegué en forma de tira diària a la premsa, a través de la qual i mitjançant els acudits de la nena-adulta els seus raonaments són sovint d’una maduresa aclaparadora, l’autor fa una crítica de la societat, especialment de la classe mitjana argentina Han estat traduïdes al català 1981
mapamundi

Mapamundi, 2008
© Fototeca.cat
Cartografia
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció
Taís
Cristianisme
Jove cortesana d’Alexandria que, segons la tradició i les Vitae Patrum, convertida i redimida per Pafnuci, visqué els seus darrers anys en el recolliment i en la pietat i morí en olor de santedat.
La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894
Ferdinand Gregorovius
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista alemany que residí molt de temps a Itàlia.
Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina