Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
Cotoner

Armes dels Cotoner
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641, implicat en les…
Martí Domínguez i Romero

Martí Domínguez i Romero
© Grup 62
Biologia
Literatura catalana
Biòleg i escriptor.
Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon 1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…
,
Francesc Renart i Arús
Frances Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,
Sant Jaume de Tuixén (Josa i Tuixén)
Situació Petit edifici rural amb la nau allargada, objecte fa pocs anys d’una encertada restauració ECSA La capella de Sant Jaume és situada al costat mateix de la carretera de Josa de Cadí a Tuixén, a uns 2 km de Tuixén JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG934780 Història La vila de Tuixén amb les seves esglésies, entre les quals consta Sant Jaume, fou llegada pel comte Borrell II de Barcelona-Urgell a Santa Maria de la Seu en el seu testament datat el 993 Aquesta donació posteriorment fou confirmada pel seu fill Ermengol d’Urgell i el seu nét Ermengol II d’Urgell En la…
Sant Pere de Gavet de la Conca
Art romànic
El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…
Castell de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant Esteve, per…
Santa Maria d’Olesa de Montserrat
Art romànic
El 1004 Salla, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa Salla era fill de Froia i Ego i net d’aquell Salla fundador de Sant Benet de Bages El 1012 Salla, juntament amb els seus hereus, Borrell, bisbe de Vic, Seniofred de Rubí, Amat de Girona, Guifré de Riudarenes, Guitard de Solsona i Mir de Ponts, donaren a la nova canònica de la catedral de Barcelona l’església i parròquia de Santa Maria i Sant Joan d’…
Miquel Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista i activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…
Josep Maria Ainaud i de Lasarte

Josep Maria Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art Joan Ainaud i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina