Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
Francesc d’Assís Galí i Fabra

Francesc d’Assís Galí i Fabra (1900) en una imatge de Baltasar Solà Guardiola (?-1921)
© Col·lecció Arxiu Imbert - MNAC
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
grau
Música
En la tonalitat, funció que s’expressa melòdicament amb els graus melòdics i harmònicament amb els graus harmònics.
Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
prisma
Física
Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma
.
Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta, que hom pren igual a la…
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002, finalista del…
,
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
Josep Niebla
Pintura
Pintor.
D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina