Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
calcícola
Ecologia
Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que habiten normalment en sòls o substrats calcaris.
alimentació artificial
Alimentació en què hom substitueix la via oral per d’altres (enteral o parenteral) normalment no utilitzades.
Hom parla d' alimentació enteral o per sonda quan l’aliment és administrat directament a l’estómac mitjançant una sonda introduïda des del nas o bé quan, amb una intervenció quirúrgica, la sonda s’introdueix a l’estómac o a l’intestí a través de la paret abdominal enterotomia Hom utilitza aliments líquids o convenientment triturats L' alimentació parenteral o intravenosa, o “gota a gota” consisteix en l’administració de l’aliment directament a la vena Hom subministra solucions de substractes químics senzills glúcids, aminoàcids, greixos, vitamines, ions i aigua Hom prefereix la via enteral a…
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…
forat de tensió
Electrònica i informàtica
En una xarxa elèctrica, reducció sobtada de la tensió en una fase i la seva posterior recuperació en qüestió de mil·lisegons.
Normalment, per simplificar, s’assimila a una ona quadrada amb una tensió remanent que és un tant per cent de la nominal, i un temps que oscilla entre 100 i 600 millisegons, i que es recupera entre 1 i 3 segons després Els forats de tensió afecten fonamentalment l’electrònica dels consumidors ordinadors, sistemes de control, etc S'originen a partir de pertorbacions a la xarxa elèctrica llampecs o per maniobres del sistema elèctric connexió o desconnexió de centrals, engegada de grans motors, acoblament de transformadors, etc L’entrada a la xarxa elèctrica de nous generadors…
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El segon mètode…
bombolla immobiliària
Economia
Situació en què el valor dels actius immobiliaris es desvia molt respecte al valor fonamental estimat en funció de les expectatives raonables.
Normalment es produeix més fàcilment en un entorn de tipus d’interès molt baixos, com succeí en el període 2000-04 La Reserva Federal dels EUA abaixà durant aquest període els tipus d’interès del 6,50% a l’1%, fet que augmentà els valors dels actius immobiliaris que el 2006 tocaren sostre A la zona de l’euro, els tipus d’interès passaren del 4,75% al 2% La pujada del preu del diner a partir del 2004 als EUA i del 2005 a Europa inicià el procés d’alentiment, que s’agreujà a partir del 2007, quan molts titulars de préstecs hipotecaris, que els aconseguiren sense necessitat de demostrar la seva…
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les…
fortunyisme

Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…
epsomita
epsomita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de magnesi hidratat, MgSO 4
·7 H 2
O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina