Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu,…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir ( Sant Vicenç de Pinsent
) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera
.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…
vespres
Música
Part de l'ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació…
Homo naledi
Antropologia física
Paleontologia
Nom que rep l’homínid fòssil reconstruït a partir de les restes fòssils localitzades en un sistema de coves a uns 40 km de Johannesburg (Sud-àfrica).
Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però la morfologia…
Molí de Can Fèlix (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció que encara ens ha pervingut del molí J Bolòs Molí segurament dels darrers segles medievals, situat al costat de la riera de Navel i a 1 km al sud del mas Querol Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,8 — y 49,5 31 TCG 978495 Per arribar-hi cal seguir al llarg de 4, 3 km una pista que surt de l’actual poble de Montmajor i pren una direcció sud-est Molí La construcció més antiga de l’actual mas de Can Fèlix és una espècie de torre, de planta trapezial, feta amb carreus…
Sant Hilari (Cardedeu)
Art romànic
La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document que faci referència a…
Robert Bordet
Història
Cavaller normand, dit també Robert d’Aculley (o Culley) i Robert d’Aguiló, que anà a Aragó amb l’exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d’Alfons I d’Aragó.
Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort,…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…
Santa Maria del Bonviatge (Sant Joan Despí)
Art romànic
El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina