Situació
Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església.
ECSA - E. Pablo
Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG367384.
Per a anar-hi cal prendre una pista, paral·lela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre. Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir per una pista que arriba fins a l’església, perfectament visible des de la carretera. (JAA)
Història
Sembla que l’indret de la Torrota fou una antiga quadra de la qual s’ha perdut el nom, sorgida arran de la repoblació d’aquesta zona exposada de la frontera. Hi hagué al voltant de l’església i la torre un poblat medieval, tal com testimonien les prospeccions que s’han fet. Potser es podria identificar amb la quadra d’Aquila que és esmentada en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054. En aquest document Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem lliuraren a la canònica “ipsa quadra de ipsa Aquila cum ipsa turre et cum decima que inde exierit”. No podem descartar, però, que la Torrota sigui la quadra “prope Foradada” que també se cedeix en la mateixa dotació a Sant Miquel de Montmagastre. (FFLI)
La documentació constata que el titular de l’església del lloc era sant Feliu. Sembla que les afrontacions del castell d’Artesa que apareixen en la venda de l’any 1038 confirmen aquesta suposició. Segons aquest document, el terme d’Artesa a migdia seguia, entre altres llocs, per la serra de Laspatella (Espadella) i d’allí anava vers el camí que es dirigia a Balaguer o al torrent de Sant Feliu i del torrent de Sant Feliu fins al Segre. La situació d’aquest torrent s’adiu perfectament amb la de l’església de la Torrota. Madoz, en el seu Diccionario del 1848, en referir-se a Montsonís, comenta que “En la parte oriental á distancia de como 1/4 de hora, existe una torre medio destruida con el nombre de Torre de San Feliu, en cuyo parage se ven ruinas y vestigios de varios edificios, que indican haber habido allí alguna población; al pie de dicha torre, que data del tiempo de los moros, se observa aún una parte de capilla o mezquita, construida en igual época que la torre”. (CPO)
Església
Planta dels dos absis que formen la capçalera, úniques restes visibles d’aquesta església.
J.A. Adell
Les ruïnes actuals corresponen a la capçalera d’una església, sense vestigis visibles de la nau o les naus. La capçalera és formada per dos absis semicirculars precedits d’arcs presbiterals, dels quals és més gran el que és situat més al nord. Ambdós tenien una finestra de doble esqueixada als centres respectius. En l’estat actual, sense sostre i amb els murs molt ben retallats, fa la impressió que l’edifici no s’arribà a construir totalment. L’obra abandonada, doncs, fou reaprofitada per a construir una torre prismàtica sobre l’absis sud.
La tipologia del projecte original resulta extremament sorprenent. Es tractaria d’un edifici d’una sola nau (o potser dues) amb una capçalera de dos absis desiguals. L’absis que és més al nord ja es degué concebre per a ésser el central d’una capçalera de tres absis. Tanmateix, l’estat del mur nord exclou totalment la possibilitat d’un tercer absis en aquest sector. Aquesta desigualtat és l’element més sorprenent, car els altres exemples coneguts d’edificis amb dos absis, com Sant Bartomeu de Baiasca, Sant Andreu de Llimiana o Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, tenen els absis de la mateixa mida, sense l'asimetria de l’església de la Torrota, que podria ésser una obra concebuda com una estructura triabsidal, però ja modificada des del plantejament, potser pels mateixos motius que n’impediren la construcció total.
Amb tot, caldria esperar els resultats de la convenient exploració arqueològica per intentar d’aclarir les estructures reals de l’edifici i els interrogants que presenta la construcció.
L’aparell de les dues parts del conjunt, l’església i la torre, són molt diferents. A l’església l’aparell és de carreuó ben escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que formen una banqueta en la base dels murs. És un aparell propi de l’arquitectura del segle XI. La torre, en canvi, presenta un aparell molt més descurat, format per carreuó disposat en filades regulars, en les quals alternen carreus ben tallats, alguns de grans dimensions, disposats en horitzontal, i filades de carreus disposats verticalment. L’arc que obre la base de la façana oest de la torre s’assenta sobre els brancals de l’arc presbiteral i és executat en la mateixa torre, feta de pedruscall lligat amb morter de calç. En el seu conjunt, sembla que l’obra de la torre respon a formes poc elaborades del tipus de construcció del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 6, pàgs. 318-319 i doc. 17, pàgs. 328-330
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 371
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 490-491