Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Alain Tanner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format a Londres, s’integrà en el “nou cinema” suís amb Charles mort ou vif 1969 i La salamandre 1970 Els seus films mostren una societat immersa en el consumisme, la incomunicació, i un desig utòpic de canvi Le retour d’Afrique 1972, Jonas qui aura 25 ans l’an 2000 1976, Messidor 1978, Light years Away 1981, Dans la ville blanche 1983, No Man’s Land 1985, Une flamme dans mon coeur 1987, La femme de Rose Hill 1989, Le Journal de Lady M 1992, Fourbi 1996, Requiem 1998, Jonas et Lila, à demain 1999, Fleurs de sang 2002, Paul s’en va 2004, etc
David Plana i Rusiñol
Literatura catalana
Dramaturg i director de teatre.
Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…
Placenta prèvia
Patologia humana
Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la…
Hemorroides
Patologia humana
Definició És anomenat hemorroides un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes hemorroïdals, és a dir, les venes que se situen per sota de la superfície interna del conducte anal, i que es manifesta amb l’aparició d’uns nòduls o bonys al voltant de l’esfínter anal, que corresponen a les venes dilatades Aquest trastorn sol ésser asimptomàtic, per bé que sovint ocasiona pèrdues de sang, en general de caràcter lleu, com també la sensació de coïssor o dolor en la zona Igualment, en alguns casos les hemorroides es compliquen i originen la formació d’un…
oxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina en una mostra de sang arterial.
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i els monòcits…
monocitosi
Patologia humana
Estat particular de la sang caracteritzat per l’augment del nombre absolut dels monòcits.
mielopoesi
Biologia
Formació, diferenciació i maduració de les cèl·lules de la sang en la medul·la òssia.
congestió
Patologia humana
Augment de la quantitat de sang d’un òrgan o d’un territori orgànic.
Més pròpiament, hom la denomina hiperèmia La congestió és anomenada activa quan és deguda a un augment del flux arterial, com en casos d’inflamacions, traumatismes, cremades, etc, i passiva quan és deguda a una estasi venosa, com en casos de trombosi venosa, compressions venoses, hipertensió venosa, etc La congestió pelviana és una síndrome ginecològica dolorosa que pot portar a una varicocele i a la seva esclerosi secundària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina