Resultats de la cerca

El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…

Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…

Inclou la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part d’Armènia, una petita porció de Mesopotàmia i una part de la Tràcia Música culta de tradició europea Els intercanvis musicals entre Turquia i Occident existien des del segle XVI, però no adquiriren rellevància fins al segle XIX El 1826, G Donizetti, germà de l’operista, fou cridat pel soldà d’Istanbul per a instaurar l’ensenyament de la música occidental a l’imperi Otomà No fou fins el 1917 que es fundà el primer conservatori a Istanbul, gràcies a Cemal Resit Rey i Zeki Üngör Des del principi, el centre fou concebut com un lloc de…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El ratpenat  dirigí…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el…