Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Sant Mamet (Seva)
Situació Planta, a escala 1200, de la capella, amb una nau que ha perdut l’absis, molt modificada al llarg dels anys M Anglada La capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 39,1 —y 29,6 31 tdg 391296 Per arribar-hi, el camí més curt, bé que en mal estat, és el que parteix de la urbanització del Muntanyà per l’únic trencall que hi ha en direcció a…
Sant Fruitós d’Ossinyà (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat sud-est A Noguera L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany Mapa 257M781 Situació 31TDG744702 Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la carretera general de Girona a Besalú Al punt quilomètric 31,5, davant la fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa l’…
Llambilles

Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
Sol-aire
Urbanització
Urbanització residencial del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles.
Gavà

Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
infraestructura
Economia
Conjunt d’elements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball, com és ara carreteres, ferrocarrils, proveïment d’aigua i altres fonts d’energia, instal·lacions sanitàries, urbanització, sistema educatiu, etc.
Assumint una bona part del finançament d’aquests elements, l’estat permet la revaloració de la taxa de guany dels capitals privats
Terramar
Urbanització
Urbanització i hotel del municipi de Sitges (Garraf), a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l’autòdrom de Terramar
.
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
Lladurs

Lladurs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina