Situació
Una vista exterior de l’església des del costat sud-est.
A. Noguera
L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG744702.
Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la carretera general de Girona a Besalú. Al punt quilomètric 31,5, davant la fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa l’antic poblet de Juïnyà. Seguint sempre per la riba dreta del torrent Junyell hom passa per una urbanització abandonada. Mig quilòmetre més enllà hi ha un corriol que s’enfila seguint una torrentera, a la banda del solell, fins que s’albira l’església. (ANM-JVV)
Història
L’església de “Sancti Fructuosi de Ursiniano” és documentada per primera vegada l’any 977, en què fou donada a la canònica de Santa Maria de Besalú per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona. Aquell mateix any Sant Fruitós d’Ossinyà torna a ésser esmentada en la concòrdia a la qual arribaren Miró Bonfill, com a bisbe de Girona, i l’abat de Santa Maria de Besalú, la qual establia que el primer donaria els sants olis a aquesta església i les seves sufragànies mentre que el segon donaria hostalatge al bisbe amb set dels seus acompanyants. L’any 998, una butlla del papa Gregori V confirmà les possessions, entre les quals s’incloïa l’església de “sancti Fructuosi quae est in Ursiniano”, de Santa Maria de Besalú. Dos anys més tard, el comte Bernat Tallaferro de Besalú tornà a donar a la canònica de Besalú aquesta església.
L’any 1161 Ramon de Sant Esteve deixà un alou, situat a Sant Esteve d’en Bas, al prior de Santa Maria de Besalú, rebent, en canvi, diversos béns de la parròquia de “sancti Fructuosi de Ursiniano”.
A partir d’aquest moment, les notícies sobre l’església d’Ossinyà es limiten a referències esparses en diferents llibres de la diòcesi de Girona: les Rationes decimarum del 1280 (“ecclesia de Ursiniano”), el Llibre verd de 1362 (“Sancti Fructuosi de Ursinyano”) i els Sinodals del 1691 (“Sancti Fructuosi de Osinyà”).
L’any 1722 el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, durant la visita que realitzà a l’ardiaconat de Besalú, manà al rector del Mor que digués missa els dies de festa a l’església d’Ossinyà, ja que aquesta havia esdevingut sufragània de la primera en perdre la categoria de parròquia. (JFC)
Església
Un detall del mur de migjorn amb la porta d’entrada, típic exemplar de les portes que hom pot veure a la regió.
A. Noguera
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i amb la porta d’entrada oberta al mur de migjorn.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola nau que era coberta amb una volta de rajol, amb llunetes, ara esfondrada, i amb embigat sobre encavallades per sostenir el teula, i capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a través d’un senzill plec, i que havia estat separat de la nau per un envà, construït en el moment en què l’església fou totalment reformada, redecorant-la i substituint la coberta original per la que avui conserva els vestigis.
A l’absis s’obre una finestra, centrada, de doble esqueixada. Al mur de migdia hi ha una altra finestra situada prop de l’absis. En aquest mateix mur hi ha la porta, amb llinda i timpà llis, emfasitzada per dos arcs en gradació, seguint els models característics dels segles XII i XIII, de la regió, als quals s’adscriu el conjunt original de l’edifici.
El campanar d’espadanya, ara tapiat, és situat damunt el mur de ponent. Posteriorment fou modificat tot donant-li forma quadrada.
L’aparell és de carreus, ben tallats, sense polir i en filades. L’interior del temple fou enguixat, per la qual cosa no n’és visible l’aparell. Tot el conjunt és, però, en un total estat d’abandó i de ruïna. (ANM-JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. I, II, XI, XII, XVII i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
- Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis del Comtat de Besalú”, vol. I, Olot 1980, pàgs 155-194.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), vol. I (Cataluña, Mallorca y Valencia) Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 90. (JFC)