Situació
Planta, a escala 1:200, de la capella, amb una nau que ha perdut l’absis, molt modificada al llarg dels anys.
M. Anglada
La capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 39,1 —y 29,6 (31 tdg 391296).
Per arribar-hi, el camí més curt, bé que en mal estat, és el que parteix de la urbanització del Muntanyà per l’únic trencall que hi ha en direcció a ponent, fins arribar a 500 m, on es troba, al costat de mà dreta, el mas de Sant Mamet.
Hom també pot utilitzar els dos itineraris que porten al castell d’Esparreguera, partint dels Hostalets de Balenyà o de l’hostal d’En Pinós. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva; després va pertànyer al del castell del Brull, que se sobreposà al de Seva.
En les primeres notícies ja figura com a església sufragània de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, encara que aquesta pertanyés inicialment al terme del castell de Centelles i des del segle XI al domini vescomtal del Brull.
El terme de Seva es troba documentat des de l’any 904, quan Servand i la seva muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic unes cases amb les seves terres, situades al comtat d’Osona, al terme de Seva, a Vallmanya.
L’església de Sant Mamet apareix en la documentació el 1039.
La vinculació del sector de Sant Mamet al castell del Brull es fa patent l’any 1080 en la infeudació del castell del Brull, feta pel vescomte Ramon Folc de Cardona a Guillem Umbert d’Agudes que, a més d’aquest castell, rebé la dominicatura de Sant Mamet. I la vinculació de l’església com a sufragània de Sant Fruitós de Balenyà es constata el 1083 quan el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà, consagrà l’església de Sant Fruitós de Balenyà, i subjectà l’església de Sant Mamet a l’església parroquial consagrada; els sacerdots que hi haguessin a Sant Mamet no podien celebrar els oficis divins sense el permís del prevere de Sant Fruitós.
No sabem quan finí la seva funció de sufragània de Sant Fruitós, però el 1686, quan visità el bisbe Pasqual, ja no s’esmenta com a sufragània seva; sembla que en aquest moment es trobava ruïnosa. Aviat, però, el culte es renovà i perdurà fins el 1936, que deixà de tenir-ne i es convertí en un garatge del mas Sant Mamet; tot i la deixadesa manifesta, es troba en un relatiu bon estat de conservació. Només s’ha esventrat l’antiga porta del costat de ponent per permetre l’entrada de vehicles a la capella. (APF-ABC)
Església
L’edifici original és molt desfigurat i actualment consta d’una nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, amb els murs sobrealçats per parets de mamposteria, clarament diferenciables dels murs d’aparell romànic, i coberta amb voltes d’aresta, de rajola, enguixades, del segle XVIII.
Al mur de tramuntana, que és reforçat amb tres contraforts sobreposats, és on es pot observar més clarament l’aparell dels carreuons (sense polir, ben escairats, i formant filades) d’origen romànic fins a una alçada de 2,5 m, just on s’acaben els contraforts. Aquest mur queda delimitat per una filada de lloses que podria molt ben ser el ràfec de la primitiva teulada.
Tot i que les façanes queden en bona part tapades per l’arrebossat, es manifesta clarament el canvi d’aparell just en l’afegit del sobrealçat. Deixant a banda la part inferior dels murs, queden només com a restes romàniques tres obertures, la més gran, que dona a la façana de tramuntana, és de pedra arenisca vermella; les altres dues estan una sobre l’altra en una mateixa vertical i a la paret de llevant, amb l’eix descentrat. La superior és feta amb tres peces: una que fa de llinda esculpida formant un arc i dos brancals a cada costat i la inferior en forma d’espitllera, curiosament construïda amb una llinda esculpida amb baixos relleus d’una creu i dues bandes de sanefes laterals i un arc motllurat adaptat a l’obertura de l’espitllera. Les parets interiors han estat enguixades i arrebossades, la qual cosa dificulta l’observació completa dels aparells, sobretot de la paret de migdia, que és l’adossada al mas.
La capella és utilitzada com un magatzem d’útils i productes agrícoles. (MAB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Sant Mamet, antiga sufragània de Balenyà, “Balenyà”, Festa Major 1979.