Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
Maurici
Història
Emperador d’Orient (582-602).
Combaté els perses a Constantina 581, i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses 583-91 i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica 587 També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas Fou assassinat, juntament amb els…
Biskra
Ciutat
Capital del wilāya homònim, Algèria, situada als contraforts de l’Atles saharià, vora l’uadi Biskra.
Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera, fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la independència…
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montizón, pretendent carlí al tron d’Espanya amb el nom de Joan III.
Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI , s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII i, a la mort d’aquest i el seu net Jaume , al seu fill segon Alfons Carles Alfons Carles I
lècit
Arts decoratives
Nom que rep un tipus determinat de vas grec de coll llarg, aparegut al segle VII aC dins l’estil protocorinti.
Al s IV aC el coll s’allargà més, i els lècits foren decorats amb figures negres sobre fons blanc o només contornejades i amb escenes funeràries
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
tractat de Windsor
Història
Pacte signat a Windsor, l’1 d’octubre de 1496, entre Enric VII d’Anglaterra i la Lliga Santa del 1495 (formada per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Alexandre VII, Milà, Venècia i l’emperador Maximilià I), per lluitar contra Carles VIII de França.
Hom hi tractà també del matrimoni de Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, amb Artur, príncep de Galles
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina