Resultats de la cerca
Es mostren 41626 resultats
didanosina
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral, anàleg de la purina, emprat en el tractament de la sida.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa redueix la progressió de la infecció i permet una major supervivència i millora de la qualitat de vida del pacient La utilització del medicament és limitada, ja que l’administració dóna lloc a diversos efectes secundaris adversos greus, especialment neuropaties perifèriques i pancreatitis tanmateix, a diferència de l’altre fàrmac antiretroviral emprat en el tractament de la sida, l’AZT, no produeix mielosupressió, sinó que millora les xifres de leucòcits i d’hemoglobina Atès que la…
Rudolf Otto
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’…
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països escandinaus o de parla…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…
Michael Houghton
Medicina
Viròleg anglès.
Estudià biologia a la Universitat d’East Anglia Norwich i es graduà el 1977 al King’s College de Londres Posteriorment treballà a la companyia farmacèutica GD Searle fins el 1982, que s’incorporà a l’empresa biotecnològica Chiron Corporation, on al final dels anys vuitanta aconseguí, amb el seu equip, identificar el virus causant de l’ hepatitis C fins aleshores anomenada hepatitis no A no B a partir del material genètic de cèllules infectades de fetge de ximpanzé Des del 2010 ocupa una càtedra del Li Ka Shing Applied Virology Institute de la Universitat d’Alberta…
Guyana 2010
Estat
La sensació d’un canvi de cicle va provocar que la preparació interna dels partits per a les eleccions del 2011 dominés l’escena política del país L’actual president Bharrat Jagdeo, líder del People’s Progressive Party, complirà dos mandats en el poder i constitucionalment no es podrà tornar a presentar, deixant un buit que de moment sembla difícil de cobrir Per la seva banda, el líder de l’opositor People’s National Congress, Robert Corbin, va perdre la confiança dels seus partidaris i podria decidir no presentar-se de nou com a candidat presidencial El creixement econòmic va continuar a bon…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…
Pietro Tagliavia d’Aragona
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal…
Santa Maria de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau amb el seu veí…