Resultats de la cerca

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en ‘unitat operativa’ dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en crear-se l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona

Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572

Mutilà el seu pare perquè havia fet davallar els seus germans al Tàrtar Amb Rea tingué sis fills, els quals devorà en néixer només Zeus en fugí i, ajudat pels ciclops, el destronà L’assimilació tradicional del seu nom amb χρόνος el ‘temps’ és tardana, pròpia de l’orfisme A Atenes li era tributat un culte oficial de tipus agrari les Cronies , que hom celebrava en acabar la sega, i també a Olímpia, durant l’equinocci de primavera, i a Rodes, on li sacrificaven un home

Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”

Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors

Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis

El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles

Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats