Resultats de la cerca

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es…

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor…

Fou alumne de F David al Conservatori de Leipzig, d’H Vieuxtemps a Brusselles i de J Joachim a Hannover Després d’alguns anys com a concertino de l’Orquestra de la Cort de Rudolstadt, emigrà amb el seu germà, el compositor Fritz Listemann, als Estats Units d’Amèrica Tocà en orquestres de Nova York i Boston, ciutat on fundà lFilharmònica, que també dirigí Creà diverses agrupacions cambrístiques, en les quals també actuà la seva filla, la soprano Virginia Listemann, i feu gires de concerts amb aquestes formacions Fou professor de violí al Chicago College of Music i a la Sherwood…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més…

El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, cantor i compositor en una sinagoga berlinesa El 1935, amb el partit nacionalsocialista al poder, la família Werder abandonà Alemanya i s’installà temporalment a Anglaterra El 1940 es traslladaren a Austràlia, on durant quatre anys estigueren internats en un camp de concentració com a presoners de guerra Fou durant aquest temps que compongué les primeres obres El 1955 l’Orquestra Simfònica de Sydney estrenà la seva obra orquestral Balletomania Considerat un dels màxims representants de l’avantguarda musical australiana, exercí la…

Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…