Resultats de la cerca

De Jerusalem, on l’Església tenia consciència de posseir la creu de Crist, la devoció a aquest instrument de la passió s’escampà arreu del món cristià, ja d’ençà del segle IV, gràcies als pelegrins que acudien a la ciutat santa Ciril de Jerusalem i Egèria en donen testimoni Roma, on fou bastida també una basílica en honor de la santa creu l’actual Santa Croce in Gerusalemme, una de les set principals basíliques romanes i que es creia possessora d’un tros important de la creu de Crist, fou el principal centre difusor de relíquies de la veracreu a Occident És famosa la veracreu o important…

Fou fundada el setembre del 1974 pels empresaris torellonencs Josep i Joan Font i Fabregó, amb un primer establiment d’autoservei a Manlleu El 1988 l’empresa obrí el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès El 1995, a Malla Osona, entrà en funcionament la primera gasolinera vinculada als establiments del grup Esclatoil Els anys 1998-2011 mantingué una cadena de supermercats de superfície mitjana Orangutan, posteriorment reintegrada a la xarxa de supermercats Bonpreu El 2004 obrí un magatzem i un obrador de carn a Balenyà Osona, on installà plaques fotovoltaiques, i el 2007 posà en…

Fou fundada el 1978 a Terrassa Vallès Occidental, on té la seu, pels germans Manuel i Joan Lao i Hernández , a partir del negoci de les màquines de joc, com a Compañía Internacional de Recreativos Amb el temps, esdevingué un conglomerat empresarial sota el nom de Corporación MLH, encapçalat per Cirsa Business Corporation i Leisure & Gaming El 1998 Manuel Lao, president i propietari del 56% del capital de l’empresa, en comprà el 44% al seu germà Joan Fou també els anys noranta que l’empresa començà a internacionalitzar-se, fins a esdevenir capdavantera en el sector, gràcies sobretot a la…

Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar…

Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II…

El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família reial pel seu…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en…

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…