Resultats de la cerca
Es mostren 10524 resultats
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
Japó

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…
Artesans, botiguers i comerciants
Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…
Poblament i estructures agràries
Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…
Activistes i resistents (1939-1950)
El context L’anàlisi de la lluita antifranquista als Països Catalans durant la immediata postguerra no es pot fer prescindint de l’enorme impacte que per a les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra tingué la repressió sistemàtica duta a terme pels vencedors de la Guerra Civil al llarg dels primers anys de la dictadura El caràcter repressiu del Nuevo Estado anà especialment adreçat contra els partits polítics i les agrupacions del Front Popular, prohibits des del 13 de setembre de 1936, i contra els sindicats obrers Aquest fet ha de ser inscrit dins el context de lluita de classes…
Sant Celoni
L’església de Sant Martí, de façana esgrafiada, a la vila de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…
Ribera d’Ondara
Sant Antolí i Vilanova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Ribera d’Ondara, de 54,47 km 2 , s’estén pel sector sud-oriental de la comarca Va ser creat el 1972 per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova que l’any 1937, i fins el 1939, canvià el nom pel de Vilanova de Segarra i de Sant Pere dels Arquells Limita amb els termes municipals de Cervera W i N, Estaràs N, Sant Guim de Freixenet E, Montmaneu de l’Anoia, al SE, Talavera SE i S, i Montoliu de Segarra SW i W El municipi té un enclavament Montfar entre els termes de Talavera i Montmaneu, i un altre Gramuntell entre Cervera, Granyena de…
Uruguai

Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…