Resultats de la cerca

Depenia del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira

Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Situació Restes de l’església, abans que fos enderrocada, situada prop de la masia de la Santa Creu JR González Les restes d’aquesta església es troben al costat nord de la carretera nova que va de Ponts a Folquer, a poca distància de la masia de la Santa Creu, en un vessant de muntanya entre Folquer i Palau Prop seu passava el camí que anava de Ponts i Gualter a la Conca de Dellà i hi havia una font Mapa 33-12290 Situació 31TCG461526 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer, el mas de la Santa Creu és a uns 3 km abans d’arribar a Folquer, prop d’un revolt marcat Les restes de l’…

Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó Aquest castell és situat al cim d’un petit turó, al mig de la plana meridional del Penedès, al nord del Vendrell, al costat de la població de Santa Oliva Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 S’hi ha d’entrar per la porta de l’església del Remei A dins, es pot accedir al terrat de la torre per una escala metàllica, installada arran de la restauració La clau de la capella i del castell és a la Casa de la Vila JBM-RMUC-JARN Història El…

Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de fer 1, 5 km i…

L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran cosa La petita…