Resultats de la cerca

Cosí de l’escriptor Joanot Martorell, fou acusat per aquest de faltar a la paraula de matrimoni donada a la seva germana Damiata, que havia seduït, i mantingué amb ell, a partir del 1437, una llarga i interessant correspondència de lletres de batalla Martorell aconseguí que el rei Eduard VI d’Anglaterra s’oferís com a jutge del combat, que finalment no es portà a terme, gràcies a la intervenció de la reina Maria de Castella L’afer es resolgué el 1445 amb el pagament de 4 000 florins a Damiata El mateix any fou desafiat de nou, per altres motius, per Ramon de Vilaragut

El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en…

Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…

Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca

Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III…

Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva…

Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento

Essent governador de Tànger, dirigí l’expedició musulmana abril del 711 que donà lloc a la dominació islàmica de la península Ibèrica Travessà l’estret amb un destacament constituït per uns 7 000 homes, la majoria dels quals berbers, i es féu fort a la punta de Gibraltar Ǧabal Ṭariq , de qui prengué el nom Derrotà els visigots comandats per Roderic a la batalla de Guadalete juliol del 711 i prosseguí fins a Toledo 713 i, juntament amb Mūsà ibn Nuṣayr, més cap al N En arribar a Saragossa fou cridat pel califa de Damasc al-Walid, que, sembla, no li reconegué els seus mèrits

Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó Deixà l’ambaixada 1709 quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya A França encara es feu càrrec del…

Ha estat professor de diferents universitats estrangeres i és catedràtic de teoria de la literatura Poeta d’obra àmplia, de la seva extensa bibliografia destaquen En el umbral del hombre 1964, Víspera de la destrucción 1970, El cuerpo fragmentario 1978, Tabula rasa 1985, La mirada extrangera 1985, El sueño del origen y la muerte 1988, Orfeo filmando en el campo de batalla 1994 i Profundidad de campo 2000 De la seva obra com a assagista i estudiós de la literatura, es poden assenyalar El espacio y las máscaras 1975, Novela picaresca y práctica de la transgresión 1975 i Elementos…