Resultats de la cerca

Començà a mostrar interès per la música quan era un adolescent A setze anys ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on tingué Reginald Godden i Weldon Kilburn com a professors de piano i John Weinzweig com a mestre de composició Al final dels anys quaranta es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud Autor versàtil i prolífic, algunes obres combinen la tonalitat amb la atonalitat, a la manera de Charles Ives Compongué òperes, la més important de les quals és Louis Riel 1967 També ha escrit ballets, simfonies, dos concerts per a piano, quartets de corda i…

Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The Dragon of…

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…

Estudià música al Royal College of Music i matemàtiques a la Universitat d’Exeter Amplià la seva formació musicològica a Brusselles amb Charles van der Borren El 1947 inicià la seva carrera docent a la Universitat de Cambridge, primer com a assistent i, a partir del 1962, com a professor de música El 1964 fou nomenat King Edward Professor of Music al King’s College de la Universitat de Londres Edità la revista "Galpin Society Journal" i publicà diversos articles i llibres sobre la interpretació de la música antiga, particularment la del període barroc La publicació del seu llibre…

A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es prolongà durant tres…

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu…

Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a…

Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses…