Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia 1918 i medicina 1924 i fou professor adjunt d’anatomia i patologia quirúrgica 1929-33 El 1939 s’exilià a la Gran Bretanya i residí a Manchester, on treballà tres anys amb sir Harold Gillies Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons 1946 Actiu collaborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia…

Fill del polític i escriptor  Rafael Folch i Capdevila , abans de la Guerra Civil de 1936-39, formà part, amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, dirigit per August Pi i Sunyer Després de la Guerra Civil s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència als Estats Units d’Amèrica Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i director d’investigacions al McLean Hospital Belmont, Massachusetts Investigà sobre lipoides cerebrals ha demostrat la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides com les cefalines, sobre tècniques…

Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…

Doctor en medicina per la Universitat de Montpeller 1821 Exercí a Perpinyà Descobrí l’aponeurosi intramuscular del perineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne

Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals És autor de…

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

Estudià medicina a la Universitat de Pennsilvània i exerceix de professor adjunt 1971-74 a la Universitat de Texas, a Dallas, de la qual esdevingué professor de genètica i director del Centre de Malalties Genètiques 1977 L’any 1973, Brown i el seu collega Joseph L Goldstein , amb qui compartí el premi Nobel de medicina i de fisiologia el 1985, descriviren els receptors de lipoproteïnes de baixa densitat receptors LDL, situats a la membrana cellular Durant més de dotze anys de treballs plegats aquests dos científics han determinat el cicle complet del colesterol a la sang, han fixat els…

Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació…