Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Volta
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, tributari de l’oceà Atlàntic al golf de Guinea (1 600 km).
És format, a l’estat de Ghana on és el riu principal, per la unió de dos rius procedents de l’estat veí de Burkina Faso abans Alt Volta el Volta Blanc, que neix a Bobo-Dioulasso i, després de seguir un trajecte amb canvis sobtats SW-NE i S, s’uneix amb el Volta Negre, que té com a afluent el Volta Roig A Ghana el Volta segueix una direcció N-S a través d’una vasta plana, coberta de bosc en el curs inferior Els seus 90 darrers quilòmetres són sempre navegables, mentre que la resta no ho és al gener, mes en què presenta el nivell mínim El sòl és impermeable, fet que afavoreix la formació de…
el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són notablement…
Matamala
Vista general de Matamala
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’alta vall de l’Aude, des de l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló) fins prop de Formiguera.
A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern…
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…
lligallo
Història
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig…
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Arcadi Mas i Fondevila

Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records…
Enric Majó i Miró
Teatre
Actor.
S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…
La Humanitat
Periodisme
Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de “L’Opinió”.
Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina