Resultats de la cerca
Es mostren 7482 resultats
Pere Suñé i Catà

Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent i promotor esportiu
.
S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…
,
Kenny Rogers

Kenny Rogers
Música
Nom amb el qual fou conegut el cantant de country nord-americà Kenneth Donald Rogers.
D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…
,
Arthur McDonald

Arthur McDonald
© Snolab
Física
Astrofísic canadenc.
Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que li valgué el premi Nobel de…
Josep Sazatornil i Buendía

Josep Sazatornil i Buendía
© RTVE
Teatre
Cinematografia
Actor, també conegut pel sobrenom de Saza.
Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…
,
Ismael Latorre i Mendoza

Ismael Latorre i Mendoza
© Família Latorre-Canet
Fotografia
Fotògraf.
Els primers treballs fotogràfics daten de l’any 1935, tot i que publicà la seva primera fotografia el 1942 en el diari Levante Posteriorment, exercí de corresponsal gràfic de l’ Hoja del Lunes , Deportes , Agencia EFE i Jornada També publicà fotos en Marca , entre d'altres Al llarg de la seva carrera realitzà nombroses exposicions El seu arxiu fotogràfic supera els 300000 negatius
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
© Presston comunicació Int.
Política
Polític.
Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…
Núria Bosch i Roca
Economia
Economista.
Llicenciada 1978 i doctora 1985 per la Universitat de Barcelona , des del 2001 és catedràtica d’economia pública d’aquesta universitat i directora de la Càtedra de Federalisme Fiscal de l’Institut d’Economia de Barcelona centre de recerca en economia aplicada de la UB i codirectora del Programa de Recerca de Federalisme Fiscal en aquest institut Directora del Departament d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en hisenda pública, finançament autonòmic i local, prestació dels serveis públics i balances fiscals, temes sobre els quals ha publicat nombrosos treballs…
Margarita Rivière i Martí
Periodisme
Periodista i escriptora.
Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona 1974-78 i d' El Periódico 1978-88 i directora de l’agència EFE a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…
Aldo Ciccolini
Música
Pianista francès d’origen italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al 1989 exercí la…
,
Manitas de Plata

Manitas de Plata
© Dutch National Archives
Música
Nom amb què fou conegut el guitarrista de flamenc gitano i francès Ricardo Baliardo.
Autodidacte, tocà sovint a la Camarga francesa, on esdevingué famós pel seu virtuosisme Tot i això no accedí a un concert públic fins deu anys després de la mort de Django Reinhardt, el guitarrista gitano de jazz , i el 1963 publicà el seu primer disc Juerga 1963 Féu gires arreu del món, on fou reconegut com un dels grans intèrprets del gènere i lloat per personalitats com Picasso Alguns dels seus fills formaren el grup Gipsy Kings, d’estil afí a la rumba catalana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina