Resultats de la cerca

Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del seu treball…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…

L’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal Fou nomenat coronel 1762 i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit El 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i el 1783 fou ascendit a mariscal de camp El 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de…

Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà, juntament amb el…

A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci  Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV