Resultats de la cerca

Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N Rimskij-Korsakov, M Glinka i A…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de l’Orquestra…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976, fins a la seva…

De família humil, aconseguí ingressar al Conservatori de París, on seguí amb èxit diverses disciplines musicals 1959-64, entre les quals un curs d’ones Martenot Fou deixeble, entre d’altres, d’O Messiaen Posteriorment amplià la seva formació a Basilea, on conegué P Boulez També estudià amb K Stockhausen i H Pousseur Fou guardonat amb diversos premis i del 1966 al 1968 fou convidat als Estats Units per la Fundació Harkness Fou director del Conservatori de Champigny-sur-Marne 1972-88, i professor de composició i orquestració al Conservatori de París fins el 2002 i al Conservatori de Versalles…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal abans de fer-ho al de París Després de cursar estudis de violoncel, passà als de direcció orquestral El 1925 guanyà el Premi de Roma de composició Després d’un periple per Marsella i Bordeus, dirigí l’orquestra de l’Òpera Còmica de París entre els anys 1927 i 1932 El 1928 fundà, juntament amb E Ansermet i A Cortot, l’Orquestra Simfònica de París Deu anys més tard, i després d’haver dirigit diverses orquestres arreu del territori francès, tornà a la capital, on es feu càrrec de l’Òpera fins el 1945 Aquest darrer any, i fins al 1962, impartí les…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en la creació i…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, i continuà la seva formació al Conservatori de Frankfurt Entre el 1921 i el 1930 fou el director de l’activitat concertística de Magúncia Nomenat director de la Ràdio de Frankfurt 1929, exercí el càrrec fins el 1937 i pogué conèixer els grans compositors del moment, cosa que li feu refermar el seu compromís amb la música contemporània Fou director de les òperes de Münster 1937-41 i Estrasburg 1941-44 i de l’Orquestra Filharmònica de Munic 1945-48 En 1948-62 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden El 1950 inicià una…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin Britten i…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel Guimerà amb música…