Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
criptoanàlisi
Part de la criptologia que estudia els sistemes criptogràfics per a trobar debilitats i trencar la seva seguretat sense el coneixement d’informació secreta.
Típicament, això es tradueix en desxifrar un missatge o en aconseguir la clau secreta de xifrat En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi , encara que aquesta expressió té un significat específic dins l’argot tècnic El terme criptoanàlisi també s’utilitza de manera general per a referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d’altres tipus d’algorismes i protocols criptogràfics El terme no inclou els atacs que no es basen en els punts febles de la criptografia utilitzada a la codificació
acte administratiu
Dret administratiu
Acció o declaració unilateral de voluntat, de desig o de coneixement dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de llurs funcions públiques.
Dit especialment de les resolucions o acords que adopta l’administració sobre qualsevol qüestió en exercici d’una potestat administrativa distinta de la reglamentària
obrer especialitzat
Obrer que executa en un taller operacions que no requereixen el coneixement de l’ofici, però sí un període de pràctiques i d’adaptació.
apocalipsi
Religió
Antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur.
La més coneguda és l'Apocalipsi de Joan Evangelista
expectant
Dret
Dit del fet, de la cosa, de l’obligació o del dret de què hom té coneixement com a esdevenidor, amb certesa o sense.
diletantisme
Condició o actitud de la persona que conrea un art o una branca del coneixement sense una preparació seriosa, no metòdicament, no per professió.
raó
Filosofia
Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
En aquest sentit el terme de raó sol ésser diversament qualificat per l’adjectiu corresponent, i així hom parla de raó analítica tot referint-se a la comprensió més tradicional de l’ús de la raó, en contraposició a l’anomenada raó dialèctica , que expressa l’exercici dialèctic d’aquesta facultat Important és, així mateix, la distinció entre raó pura , que és la raó —entesa en el sentit kantià de contraposició amb l’enteniment— en tant que referida als principis a priori del coneixement, i raó pràctica , és a dir en tant que referida als principis a priori de l’acció humana…
Avicenna

Miniatura d’Avicenna realitzada per l'historiador de la medicina Suheyl Unver
Filosofia
Nom amb què fou conegut a l’Occident llatí Abū ’Alī al-musayn ibn Sīnā, filòsof i metge irànic musulmà.
La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…
gènere literari bíblic
Bíblia
Cadascun dels gèneres literaris de la Bíblia.
El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu 1943, de Pius XII La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte, és decisiva en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina