Resultats de la cerca

El 1285 consta l’existència d’un gremi de teulers i rajolers a la ciutat de Mallorca, i durant el s XVI s’hi establí una botiga de teules o cooperativa de venda A Perpinyà teulers i rajolers formaven també una única confraria o gremi, el qual comprenia també gerrers i ollers el mateix succeïa a Barcelona s XIV, on la ciutat reglamentà la fabricació de teules i rajoles el 1645 i el 1706 El 1802 es creà un gremi propi de fabricants de rajoles i teules

Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents

El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants

La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils

Malauradament no ens ha pervingut quasi cap notícia documental d’aquesta església És inclosa com a capella de la parròquia de Sant Salvador de Toló en la visita pastoral del 1758, on consta la capella de la masia de Castellnou De l’església de Sant Llorenç, situada en el lloc de Castellnou, només es conserven algunes filades que permeten entreveure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell de cÀrreus ben tallats, propi del segle XII

Fou la capella contigua a l’hospital homònim, fundat el 1272 per Bernat Llobet Va ser enderrocada al segle XIV per tal de construir les noves muralles de la vila Per aquest motiu, s’aixecà una nova capella al Sant Esperit el 1373 L’any 1382 consta que posseïa els altars de Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan Baptista, Sant Cristòfol i Santa Marta L’Hospital del Sant Esperit fou ocupat pels trinitaris el 1557 i hi bastiren l’església de la Santíssima Trinitat, actualment parròquia

Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs