Resultats de la cerca

La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí

Crític amable en la tradició de Fielding i Dickens, conreà la novella, com The Good Companions 1929, Lost Empires 1965, Found, Lost, Found 1976 el teatre, amb peces molt conegudes Time and Conways 1937, An Inspector Calls 1946 i altres l’assaig Literature and the Western Man 1961 i Man and Time 1965 Cal esmentar també el seu llibre de viatges A Visit to New Zealand 1974

Amb el crític literari IARichards publicà The Meaning of the Meaning 1923, en el qual aborda la teoria del llenguatge des d’un punt de vista psicologista En Basic English 1930 i The System of Basic English 1934 proposà i esbossà la creació d’un anglès estàndard, especialment apte per a la comunicació internacional, adoptat posteriorment en nombrosos mètodes d’ensenyament d’aquest idioma

És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres

L’exaltació romàntica i patriòtica del seu poble és el tema de la seva obra Entre la poesia cal esmentar Prjaporec i gusla ‘La bandera i els gusli’, 1876, Polja i gori ‘Els camps i els boscs’, 1884 i Skitniški pesni ‘Cançons d’un rodamon’, 1899 De les novelles és destacable Pod igoto ‘Sota el jou’, 1889-90 És un representant del realisme crític búlgar

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Funcionari durant deu anys i crític teatral, des del 1878 fou secretari de l’actor HIrving A la mort d’aquest 1905, fou periodista i empresari teatral La seva producció novellística i de narrativa, en la tradició de la novella gòtica , és avui pràcticament oblidada, a excepció de la novella Dracula 1897, el protagonista de la qual ha esdevingut un mite de la cultura del s XX

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA