Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Santa Eulàlia de l’Ametlla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola, Ammilla o…
Casa forta de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207 Hom pot seguir el rastre del llinatge, en relació més o menys clara amb el propi solar, el lloc de Galliners, fins entrat el segle XV Tanmateix, des del segle XIV, per entroncament amb aquesta casa, es cognomenaren de Port, si bé el nom Galliners tornà a ressorgir i es conservà en…
Sant Feliu de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A…
La Torreta de Castellví de la Marca
Art romànic
Situació Una altra de les defenses subsidiàries del castell de Castellvell de la Marca, adossada a una masia moderna ECSA - J Bolòs Construcció situada al peu de les muntanyes, al sud del castell de Castellvell de la Marca Resta envoltada de camps, en un indret, però, una mica elevat en relació amb la resta del pla És al costat d’una masia moderna, restaurada recentment Mapa 35-17447 Situació 31TCF812763 Des de l’entrada del poble vell de Castellví de la Marca, surt una pista que va en direcció sud-oest després de deixar un trencall a mà esquerra s’arriba a la Torreta JBM Història No hem…
Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)
Art romànic
L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell…
Castell de Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes…
Castell de Calders (el Vendrell)
Art romànic
No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys Finalment el 1016…
Torre d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…
Castell de Casterner de Noals (Montanui)
Art romànic
El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon…
Sant Llorenç de Corrubí (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina