Resultats de la cerca
Es mostren 20985 resultats
Castell de Barrés (Salses)
Art romànic
No resta cap vestigi aparent d’aquest castell, el qual era situat al nord-est del poble de Salses A la fi del segle XII era d’Ermengol de Vernet Passà després als vescomtes de Castellnou i els Santvicenç, que cediren la fortalesa a Jaume II de Mallorca el 1307
Šamaš
Déu del sol, entre els semites de Mesopotàmia, equivalent al déu sumeri Utu
.
Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el…
Alèdua

Restes del castell d'Alèdua
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal de Llombai (Ribera Alta), situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent
Hefest
Mitologia
Déu del foc, fill de Zeus i d’Hera.
La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà
blonda
Indústria tèxtil
Teixit molt clar, de malles i contorns complicats, que és obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants, generalment de seda, manualment (amb ganxet o boixets) o mecànicament (en telers especials).
La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV
Castell des Vinyol (Llers)
Art romànic
Hom té notícia que Gallart des Vinyol era senyor d’aquest castell, l’any 1231 Fou succeït pels senyors del castell d’Hortal Segons Gregori Pallisser, el castell des Vinyol era situat a ponent del mas Rotllons i a migjorn del mas Mir Al segle XVIII ja no en restava cap vestigi
Carpocrat
Cristianisme
Teòleg, un dels iniciadors del gnosticisme cristià.
Ensenyà a Alexandria vers el 130 Ireneu li dedicà un capítol en l' Adversus haereses Ensenyava que la creació del món era obra dels àngels inferiors, i que Jesús era un simple home El seu fill Epífanes fou també gnòstic, i la seva deixebla Marcellina difongué el carpocratisme a Roma 154-165
Ausiàs de Sant Joan
Literatura catalana
Notari i poeta.
Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina