Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
claqué
Música
Tipus de dansa teatral popular sorgida als Estats Units en la qual els ritmes característics de la música són reforçats amb els cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents, foren els primers a practicar-…
Joan Solé Rovirosa

Joan Solé Rovirosa
ARXIU J. SOLÉ / ELOI COLLADO
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Vinculat a l’Associació Excursionista Montmell, és tècnic superior d’esports en alta muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada Guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, feu ascensions i escalades als Pirineus i als Alps Fora d’Europa destaquen l’obertura de noves rutes d’escalada en glaç a l’illa de Terranova 2001 i del Couloir Central a la cara est del Cerro Castillo Patagònia, Xile amb Carlos Buhler 2008 i el conjunt d’activitats realitzades al massís del Fitz Roy i del Cerro Torre Patagònia amb Eloi Callado 2012 L’any 2011, amb un grup d’escaladors…
FIATC
Economia
Mutualitat d’assegurances catalana.
La Federación de Industriales del Autotransporte de Catalunya fundà el 1930 una mútua per a assegurar els riscos derivats de la seva activitat La companyia tingué un començament difícil fins els anys cinquanta, que entrà en el negoci de les assegurances de l’automòbil, accidents, malalties i incendis El 1965 una nova llei impedí a la companyia oferir assegurances per malaltia i accidents de treball, i cap a la meitat dels anys setanta patí una profunda crisi que desembocà en una nova etapa, amb un nou equip directiu encapçalat per Joan Castells Trius Des d’aleshores, la mútua ha crescut i ha…
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…
Joana Concepció Francés
Pintura
Pintora.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la XXXIII Biennal de…
Joan Colom i Augustí

Joan Colom i Augustí
Col·lecció Gellonch Viladegut
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant.
Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més cotitzats del segon…
Benet Montfort i Besades
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol Imprimí, entre…
John Howard
Política
Polític australià.
Llicenciat en dret per la Universitat de Sydney Membre del Partit Liberal i diputat des del 1974, fou primer ministre assistent 1977 i tresorer federal 1977-83 Cap de l’oposició i líder del Partit Liberal del 1985 al 1989, al gener del 1995 en tornà a ésser nomenat màxim dirigent i en les eleccions del març del 1996 la coalició encapçalada per Howard s’imposà al Partit Laborista Reelegit els anys 1998, 2001 i 2004, afavorÍ la liberalització econòmica, alhora que les seves restriccions a la immigració donaren lloc a crítiques dins i fora del país El 2003 donà suport a la coalició internacional…
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520, reeditats una…
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina