Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
bingo
Jocs
Nom d’una exclamació onomatopeica amb què és conegut també el joc de la plena
.
Legalitzat el 1977 a l’Estat espanyol, si bé el joc amb determinades variants i noms diferents ja gaudia d’una forta tradició, l’any 1979 fou aprovada una nova reglamentació segons la qual hom reservà la titularitat de les sales d’explotació a societats i associacions de caràcter esportiu, cultural o benèfic, i persones o titulars d’establiments turístics, sense afany de lucre en cap cas De la xifra total que hom recapta, el 70 % és destinat a premis en metàllic i el 20 % passa a mans de l’estat o de les comunitats autònomes, en concepte de taxes, per a la seva posterior…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment terres donades…
Pere Antoni Ribera
Història
Bandoler.
Frare augustinià S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler mossèn Senent en canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d' el Frare Capturat a l’Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’…
Georg Joachim Rheticus
Astronomia
Nom amb què és conegut Georg Joachim von Lauchen, astrònom alemany.
Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540 aquesta obra, la Narratio prima , té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium , a Nuremberg Nomenat professor a Leipzig 1542, deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg el llibre, acabat d’imprimir l’…
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en…
Ateneu Mercantil de València
Economia
Associació fundada a València el 1879 per iniciativa d’Estanislau Garcia i Monfort i d’altres seguidors d’Eduardo Pérez i Pujol.
Inicialment s’inspirà en les doctrines neogremialistes d’aquest últim, i tractà de reunir els dependents de comerç de la ciutat De fet, però, esdevingué l’associació apolítica més important i més característica de la burgesia local, de base mercantil En sorgiren, encara al s XIX, les primeres escoles de comerç de València i la iniciativa de la Cambra de Comerç el 1909, essent-ne president Tomàs Trénor, fou l’entitat organitzadora de l’Exposició Regional Valenciana També es vincularen al seu estímul la creació del cos de corredors de comerç i la de les borses de valors que han funcionat a la…
Castell o torre de Vilagelans (Gurb)
Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…
Castell de Benavent (Isona)
Art romànic
En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…
Castell de Rocaespana (Abella de la Conca)
Art romànic
En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina