Resultats de la cerca
Es mostren 6686 resultats
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Rolf Liebermann
Música
Compositor suís.
Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París
Santes Creus (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…
mètode de Zerevitinov
Química
Procediment analític, introduït per T.Zerevitinov, per a la determinació d’àtoms d’hidrogen amb caràcter àcid en composts orgànics.
Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens…
Revista Valenciana de Filologia
Publicacions periòdiques
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València, que aparegué el 1951.
Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin de temes relacionats amb el País Valencià, sobretot dels seus aspectes lingüístics Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular Fou dirigida per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis Entre d’altres autors, la revista conegué la collaboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Josep Gulsoy,…
Emilio Tadini
Pintura
Pintor italià.
Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera
Jörg Syrlin
Escultura
Escultor alemany, anomenat el Vell
.
La seva producció, inclosa en el gòtic tardà, denota la influència de CSluter per mitjà del seu deixeble Nicolaus Gerhaert, de Leiden Especialitzat en l’escultura de fusta, és autor del cadirat del cor de la catedral d’Ulm 1469-74, d’una gran profusió decorativa, evident en els nombrosos busts de tota mena de personatges profetes, màrtirs, filòsofs, sibilles, apòstols, etc El seu fill, Jörg Syrlin , anomenat el Jove Ulm ~1455 — 1521, treballà la fusta seguint la tradició familiar És autor de nombrosos retaules esculpits i policromats de mobiliari religiós cadirat del cor del…
Joaquim de Gispert i Anglí
Economia
Negociant i home d’empresa.
Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del…
Giovanni Giolitti
Història
Estadista italià.
Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina