Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’…
Guatlla
La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…
castell de Sorerols
Castell
Antic castell del municipi de Tavertet (Osona), prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.
El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan segle XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de Savassona, de…
cova del Salnitre
Interior de la cova del Salnitre
© Fototeca.cat
Cova
Cova natural del municipi de Collbató (Baix Llobregat), situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat.
És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII Fde Zamora, ALaborde, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX VBalaguer, PBertran i Bros El 1930 fou inaugurat un sistema d’illuminació creat per l’enginyer Carles Buïgas Després de la guerra civil de 1936-39 estigué abandonada durant molts anys El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres s’ha millorat el recorregut, la illuminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades…
Rondônia
Divisió administrativa
Estat del NW del Brasil, limitat al N per l’estat d’Amazones, a l’E pel de Mato Grosso, al S per Bolívia i a l’W pels estats d’Acre i d’Amazones.
La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…
Prip’at’
Riu
Riu d’Europa oriental.
Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de…
Miramar
Lloc del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions…
Miramar

Miramar
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (660 m alt.) del municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp).
És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar , sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra que la separa de la serra del Cogulló, que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros Aspecte del poble de Miramar © Alberto González Rovira La seva antiga església parroquial de traça romànica fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya Dominava el lloc el…
Vallespinosa

Vallespinosa
© Fototeca.cat
Poble
Poble (640 m alt.) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al SW del terme.
És situat a l’esquerra del torrent de Vallespinosa o coma de Vaca , afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat congost de Vallespinosa , que fa inaccessible aquesta vall des del Gaià, s’uneix al seu collector aigua avall de Querol Presideixen el petit nucli l’església parroquial de Sant Jaume abans, de Santa Maria i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa El lloc és esmentat ja el 1030 El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual…
l’Eula
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble del Soler (Rosselló), a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfreda.
Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina