Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
Guernica
Pintura
Oli (3,5 m × 7,82 m) sobre tela de Pablo Picasso, inspirat en el bombardeig de la població basca d’aquell nom, realitzat el 26 d’abril de 1937.
És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’Estat…
Marc Vila i Riba
Literatura
Jurista.
Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…
Harald Ulrik Sverdrup
Geografia
Oceanògraf i meteoròleg noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…
Ferran Rella i Foro

Ferran Rella i Foro
© Generalitat de Catalunya
Literatura
Escriptor i agitador cultural.
Llicenciat en filologia catalana i dedicat a la docència Tota la seva obra gira a l’entorn d’un principal interès de descoberta i de reconeixement dels Pirineus, en general, i el Pallars de manera particular Presideix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, fundà i dirigí les revistes Àrnica 1990-2003 i Nabíus des del 2004, i coordina les trobades d’escriptors als Pirineus, reunions que pretenen crear un nou i modern imaginari literari de la muntanya És autor d' Itineraris turístics per les Valls d’Àneu 1988, L’economia de les Valls d’Àneu la identitat d’un territori 1991, Les…
,
Jeff Koons
Pintura
Escultura
Pintor i escultor nord-americà.
Estudià a l’Escola Universitària d’Art de Maryland 1972-75 i a l’Escola d’Art de l’Institut de Chicago 1975-76 Viu i treballa a Nova York Començà en aquesta ciutat finançant-se els projectes jugant a la borsa La seva obra sempre s’ha interessat per l’art popular americà i el surrealisme Combina les estratègies del pop-art per a promocionar les seves obres Fa escultures marcades pel món de la publicitat, els objectes kitsch i els quotidians L’any 1991 presentà amb l’actriu porno Cicciolina la sèrie ‘Made in Heaven’ La voluntat d’acostar l’art a les masses li fa explorar l’accessibilitat dels…
suprematisme
Art
Tendència pictòrica de caràcter no-figuratiu teoritzada i duta a la pràctica per Kasimir Malevič.
Com ell mateix escriu, “el suprematisme abandona la representació de la figura humana i la dels objectes naturals en general per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes el suprematista no observa ni toca sent” El suprematisme es feu públic l’any 1915, quan Malevič mostrà a l’exposició 0'10 el seu Quadrat negre 1914, museu Rus de Leningrad i la seva Composició suprematista 1914, Museum of Modern Art, Nova York Utilitzà nous símbols, com el quadrat, el triangle, el cercle i la creu, així com colors clars i molt purs Històricament el suprematisme es desenvolupà…
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’…
Teatro Real
Música
Teatre d’òpera de Madrid.
Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern auditori on s’…
Museu de Mallorca
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1961 sobre la base del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i el Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1982), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia…
Juli Ramis i Palau
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de Venècia 1960 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina