Resultats de la cerca

L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol…

Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis,…

Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms…

Situació Conjunt de l’antiga fortalesa i l’església, aquesta d’estructura romànica exteriorment, però amb transformacions d’època barroca a l’interior ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu és situada 100 m al sud del castell de l’Arbull, construït arran de cingle Mapa 32-12289 Situació 31TCG172665 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que mena al castell JAA Història Tot i que el terme de l’Arbull és citat documentalment des de l’any 1077, no hi ha referències històriques escrites d’aquesta església, que probablement era la capella castellera de la propera fortificació…

Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble Mapa 148M781 Situació 31TCH206298 FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret dues naus paralleles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica A Mazcuñan-F Junyent Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral F Junyent-A Mazcuñan Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna Entremig de les restes, encara es poden…

L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179 en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte de Cabrera, cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà Amb anterioritat a les mencionades butlles,…

Situació Necròpoli situada a la vila de Santa Coloma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures alineades en direcció N-S aproximadament, a una fondària entre 1 i 1,5 m, i es van documentar restes d’almenys…

El poble de Vilacarle o Vilacarli es troba al mig de’l’antiga vall Ribagorçana, a l’esquerra de la ribera drenada pel barranc que porta el seu nom i a la solana del Montet El primer esment del lloc és de l’any 1007, en què l’abat Galí de Santa Maria d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí “ qui fuit de Orratone de Villa Karli ” Sota el mecenatge dels senyors de Lierp, s’hi creà una abadia Desconeixem els motius, però certament l’arxiu de Sant Pere d’Àger conserva tres instruments d’un abat Ató de Santa Maria que féu diverses adquisicions als termes de…