Resultats de la cerca
Es mostren 2218 resultats
Novgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al Volkhov , a 6 km del llac Il’men’, i nus ferroviari Nucli industrial aporta un terç de la producció de l' oblast' , la situació, prop de Sant Petersburg, en facilita el creixement i la cooperació entre les diverses indústries indústria electrotècnica i radiotècnica, química, de la fusta, lleugera i alimentària La majoria de les fàbriques són posteriors a la Segona Guerra Mundial Té institut pedagògic i politècnic, escoles tècniques i teatrals i museus Darrerament ha assolit fama mundial com a centre turístic Atesa la seva riquesa, en tant que relacionava els ports bàltics amb…
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…
cultes afroamericans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans.
A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
Fred Vargas
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptora francesa de gènere negre Frédérique Audoin-Rouzeau.
Doctorada en història, s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique, on s’especialitzà en arqueozoologia El 2003 publicà l’estudi sobre la pesta negra Les Chemins de la peste, le rat, la puce et l’homme El 1986 publicà la seva primera novella, Les Jeux de l’amour et de la mort , que guanyà el premi del Festival de Cognac de novella policíaca Sempre en el mateix gènere, dins del qual ha creat una variant personal, el rompol acrònim de roman policier , en què sobresurten els elements onírics i les allusions medievals, posteriorment publicà, amb un èxit creixent, L…
Bartomeu Gabarró i Borràs
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol, Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…
pandèmia
Patologia humana
Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden afavorir l’…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina