Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
Iwan Otto Armand Knorr
Música
Pedagog i compositor alemany.
La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…
festivals musicals de Canet
Música
Sèrie de festivals musicals celebrats a Canet de Mar (Maresme) entre el 1971 i el 1978.
Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta Woodstock, Wight, etc, foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó De les Sis hores de Cançó a Canet com foren coneguts els festivals des del 1971, sorgí el 1975 el Canet Rock , que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan Ramon , que en fou l'impulsor fins el 1974, any que…
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…
Societat Catalana de Biologia
Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes el 1939.
Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de JTrueta sobre poliomielitis fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada El 1963 fou represa la publicació dels Treballs substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982, que ha arribat al número 39 1986 i ha dedicat volums d’homenatge a LCervera, JTrias i Pujol, APi i Sunyer, PBabot, etc i volums corresponents als colloquis celebrats, alguns dels quals com ara, Cap on va la Biologia , 1971 assoliren un ressò…
Emili Vigo i Bènia

Emili Vigo
Historiografia
Periodisme
Periodista i historiador.
Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té…
Bartomeu Torres i Gost
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina