Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Aituà
Poble
Poble del municipi d’Escaró (Conflent), situat entre castanyers, a 880 m alt, a l’alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.
Vila
Llogaret
Llogaret (1.328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya, datat vers el 1200
El massís del Carlit
El rebliment dels estanys afavoreix la colonització de la vegetació aquàtica, com ara en aquest estany glacial de la regió de les Bulloses, que exhibeix extensos poblaments de càrex inflat Carex rostrata Michel Cambrony El massís del Carlit 17, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Carlit és vorejat a ponent per l’alta vall de l’Arieja, al sud-est per la petita vall del Querol afluent del Segre, al sud i a l’est per les planes de la Cerdanya i el Capcir, respectivament, i al nord es prolonga encara dins l’Arieja Occitània l’altitud varia entre els…
estanys Forcats
Circ
Circ lacustre d’origen glacial, capçalera del riu d’Arinsal, dins el terme de la Maçana (Andorra), dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada.
roca de Migjorn
Darrere l’església de Santa Maria de Rúbies s’alça la roca de Migjorn
© Isidre Blanc
Muntanya
Un dels cims (1.465 m) del Montsec de Rúbies, a l’W del pic de Pallars, termenal de Llimiana (Pallars Jussà) i Vilanova de Meià (Noguera).
Corleone
Localitat
Localitat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada a la Val di Mazara, al vessant occidental del pic de Rocca Busambra.
Vilamflor
Despoblat
Despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà), a l’E del municipi, al vessant occidental del pic de l’Orri, dins l’antic terme de Pernui.
La seva església era dedicada a sant Feliu Al s XVII era ja només un mas Hom ha suposat, sense fonament, que era l’origen de Sort
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que travessen el…
la Pobla de Montornès
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina