Resultats de la cerca

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo Municipal de…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca de Catalunya…

Rebé les primeres classes del seu pare, mestre d’escola i aficionat a la música, i més tard estudià amb M Holzer, que també era professor de Franz El 1810 fou nomenat mestre adjunt de l’Orfenat d’Alsergrund a Viena, institució en la qual aconseguí la plaça de titular a partir del 1816 El 1851 esdevingué director de la Normalhauptschule En les composicions atribuïdes a Ferdinand Schubert es fa molt difícil determinar quina part és obra seva i quina part pertany al seu germà, i fins on arriba la collaboració de Franz, el qual fins i tot li cedí algunes obres seves per tal que Ferdinand es…

Advocat de professió, estudià violí a Gosport i aprengué a tocar l’orgue de manera autodidàctica A Salisbury ocupà la plaça de violí solista d’una orquestra no professional El 1787 es traslladà a Chichester, on dirigí una orquestra d’aficionats i compongué música per a les principals esglésies de la ciutat La seva extensa obra comprèn simfonies, obertures, concerti grossi i música de cambra, així com anthems i nombroses peces de música religiosa Publicà Cathedral Chant Book 1804, un recull de música per a la litúrgia anglicana, i l’assaig A comparison beetween the Ancient and Modern Styles of…

Del 1607 al 1609 estudià amb JP Sweelinck a Amsterdam i després tornà a Danzig com a organista assistent En 1611-16 fou organista de la principal església de Königsberg Després d’una temporada com a organista a la cort de Varsòvia, tornà a Danzig, on ocupà la plaça de primer organista fins a la seva mort Siefert compongué música religiosa i música per a teclat En aquesta darrera és perceptible la influència de Sweelinck És famosa la seva polèmica amb el compositor italià Marco Scacchi, el qual en el seu llibre Cribrum musicum ad triticum Syferticum 1643 i li criticà durament l’obra Psalmen…

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…

Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les quals un…

Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…