Resultats de la cerca
Es mostren 2763 resultats
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
política de fill únic
Sociologia
Política de reducció de la fecunditat basada en la limitació de la descendència matrimonial a un únic naixement.
Es pot considerar una política de xoc si hom té en compte l’excepcionalitat d’aquesta mesura en les descendències femenines habituals i el fet que un fill per dona no garanteix a llarg termini la reproducció de les poblacions Només s’ha posat en pràctica en països amb taxes de creixement molt elevades, com ara la Xina, l’exemple més notable La població xinesa arribà als 800 milions d’habitants el 1969, més d’una cinquena part de la humanitat, amb una fecunditat de 5,7 fills per dona, i l’índex de creixement era de gairebé el 2% anual Al final dels anys setanta, després d'un…
Elies Olmos i Canalda
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També realitzà,…
natalitat
Sociologia
Demografia
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat
, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat reproductora d’una població, però…
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste…
putxinel·li

Representació dels putxinel·lis anglesos Punch i Judy
ALoan (CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Titella de guant.
Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…
estructura d’edats
Sociologia
Divisió de la població en grups segons l’edat.
L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar la població segons la…
Yukon

Paisatge del territori de Yukon, Canadà
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del NW del Canadà.
La capital és Whitehorse 22 907 h 1991 Situat entre Alaska W, el Territori del Nord-oest E, la Colúmbia Britànica S i la mar de Beaufort N, és format per relleus tabulars dominats a l’E pels monts Mackenzie i al SW pels monts Saint Elias, on el cim Logan ateny l’altitud màxima del Canadà 6 050 m Els rius que el drenen són el Yukon i els seus afluents superiors El clima és extremament fred a Whitehorse, la temperatura mitjana de gener és de -19ºC i la de juliol de 14ºC La precipitació és moderada 260 mm La vegetació és de taigà i tundra a la meitat N Hi ha una considerable riquesa minera or,…
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina